LEGGENDA DI  UNA BIMBA BRIANZOLA

Condividi articolo

 

“La Repega” è lo spazio autogestito da Luciano Aguggini, dove pubblica pensieri, parole e poesie.

[su_highlight background=”#682a1f” color=”#ffffff”] LEGGENDA DI  UNA BIMBA BRIANZOLA[/su_highlight]



     La cuntava la mia nonna:
Gh’era ona volta e on dì
ona paisanna bona comè ‘l pan
che la g’aveva ona tosetta sola
bella compagn del so’,bionda ‘me l’or
l’unica sua gioia tutt ‘l so tesor
   Ona sira d’Inverno,
fioccava a tutt’andà
la vos del campanin le corsa giò
per i contrad e per la vall
a bàtt e tucc i cà sòra la porta
per di che la tosetta l’era morta
  
 Quatter fiolitt coi gilii
E on prett coi cereghitt
l’hann portada al cimiteri:l’era nò grev
quel  fior de quatta giò sotta la nev…!
El sol el tramuntava in lontananza
Piangeven i campan de la Brianza.
  
 De quel di là la mamma
Le restata sola al mond,
povera dona senza on fil de ben,
l’andava al cimiteri tutt’i di
a  piang a desperass in genoggion
con el coeur che el sanguinava de passion.
   Ona mattina all’alba
Appena anda giò i stell,
gh’era fior de pertutt in di campagn
e i lodol ere sgora in ciel,
tutt’in tratt in dent al cimiteri
e succes on miracol,,on misteri
  
 Compagn d’ona corona
de tanti fiorelitt,
la mamma la se vista compari
dinnanzi a de lè on’ fila de angiolitt
che rideven cantaven tucc  content
de fas vede insci alegher tra la gent;
   Ma l’ultim el piangeva
E quand le staa vesin:”mamma,perché te piangett tutt ‘l di?
de quand mi sun rivada in Paradis
tra tanti bej fiolitt compagn de mi,
non vedi a piang,non vedi a piang che ti
    Per quest mi   patissi,piang pù mammetta mia
lasson canta e rid in cumpagnia